El dibuix és un llenguatge que permet la màxima espontaneïtat. Més proper i directe que la pintura, estimula la creació contínua i dóna sortida immediata al món interior. Aquestes peces, en tinta sobre paper i amb tocs ocasionals de blanc o de color, exposen gràficament idees suggerides per les mateixes taques i gargots.
Una col·lecció de quadres a l’oli en formats molt diversos. Se’n podria dir “abstraccions paisatgístiques”, ja que es tracta d’obres abstractes que recorden vagament paisatges o bé, vist d’una altra manera, de representacions de paisatges o plantes que s’aproximen a l’abstracció.
Una altra sèrie limitada de quadres amb una idea molt definida: paisatges quasi abstractes treballats en acrílic, tinta i, ocasionalment, collage i ceres. Tots de la mateixa mida i sobre idèntics suports de fusta que sovint s’entreveuen sota la pintura.
Sèrie realitzada sobre fustes de mides reduïdes, amb una combinació de tècniques basada en l’acrílic i seguint un mètode de treball inspirat en l’expressionisme abstracte. La disgregació de les formes no arriba a fer desaparèixer del tot les reminiscències figuratives.
L’extensió a tres dimensions de les recerques anteriors en pintura i dibuix dóna lloc a aquesta sèrie de relleus sobre fusta elaborats amb acrílic, fusta i pedres. Si bé hi predomina la idea de dispersió, els seus elements i formes generen en alguns casos noves associacions amb imatges reals.
Quadres bàsicament abstractes que combinen elements pictòrics sorgits de la simplificació esquemàtica de formes reals: una franja vertical evoca un arbre o una columna, una taca verda pot significar vegetació, etc. A vegades un tema “literari” ha servit de punt de partida, encara que ja no es reconegui a l’obra definitiva…
Aquí també l’esquematització té un paper essencial, però el grau d’abstracció no és tan acusat. En canvi, es juga amb les qualitats de diferents materials per aconseguir textures i efectes tàctils més que no purament coloristes. Un cop més, una idea inicial inspira el procés.
Una diversitat de propòsits i d’estètiques ha donat lloc al llarg del temps a peces que, malgrat presentar una considerable varietat, poden agrupar-se dins l’àmbit comú de la figuració. Aquí hi caben des d’estudis del natural fins a temes simbòlics o mitològics.
La figuració habitual s’orienta aquí decididament cap a l’estudi del natural en un grup d’obres treballades amb rigor a partir de l’observació directa de la realitat visible. L’interès per la percepció òptica del món i la seva representació pictòrica sempre ajuda l’artista a afinar la visió i la mà.
Tacar papers amb tinta xinesa sense cap intenció prèvia, sotmetre’ls a l’acció de l’aigua perquè les taques agafin un aspecte més orgànic i a continuació concretar-hi les formes que aquestes taques deixin endevinar. Una manera de fer servir l’atzar per a estimular la imaginació.
Una mostra de treballs d’il·lustració realitzats per a diverses editorials. Presenten estils diferents, segons la seva finalitat, però tenen característiques en comú amb les sèries de quadres i dibuixos anteriors, ja que l’estètica és, en essència, la mateixa.
Còmic basat en dues llegendes antigues conegudes a diversos països i molt arrelades a Catalunya. Com diu la presentació: “Un lloc on es troben éssers i històries que vénen de molt enrera per parlar-nos de coses eternes, com el fet de llançar-se a un combat desigual. La lluita contra el mal és cosa d’herois, herois que no saben que ho són… i que mai no van voler ser-ne.”
Versió personal d’una de les llegendes més populars a Catalunya relacionades amb Montserrat. Quant a l’estil de les il·lustracions, s’ha optat per una figuració naturalista, en creure-la adequada per a l’evocació d’un món tan llunyà i alhora per descriure el personatge i la seva peripècia.
La pintura sobre fotos utilitzada per a contar una història. Un cop hem donat amb aquesta tècnica un sentit nou a imatges tretes de revistes, podem crear una seqüència i fer-ne un còmic… o potser un anticòmic, ja que cada il·lustració suggereix coses que amplien la idea narrativa i, per tant, pausen la lectura en lloc d’accelerar-la.