Les sèries
Conjunt de dibuixos a tinta sobre paper en què el tema ha vingut generalment suggerit per les mateixes taques i pinzellades inicials, aplicades de manera intuïtiva. Potser algunes d’aquestes obres servirien com a il·lustracions, però tant les seves dimensions com l’efecte brillant de la tinta xinesa sobre el paper couché les aproximen decididament a la pintura.
Manipular pictòricament una fotografia. Dit d’una altra manera, provar de transformar una foto d’una revista en una pintura. En això consisteix bàsicament aquesta sèrie, tant si es remarca els elements reals de la foto per atorgar-los un sentit diferent de l’original com si la finalitat és obtenir una pura composició abstracta. L’acrílic sembla el mitjà tècnic més adequat.
Un conjunt de composicions figuratives en tinta i acrílic sobre paper, fusta o tela. Tot i presentar un caràcter clarament narratiu, no responen al propòsit d’il·lustrar cap argument concret, sinó senzillament al fet d’inspirar-se en taques de tinta aleatòries per trobar figures i crear temes pictòrics.
El dibuix és un llenguatge que permet la màxima espontaneïtat. Més proper i directe que la pintura, estimula la creació contínua i dóna sortida immediata al món interior. Aquestes peces, en tinta sobre paper i amb tocs ocasionals de blanc, exposen gràficament idees suggerides per les mateixes taques i gargots.
Una col·lecció de quadres a l’oli en formats molt diversos. Se’n podria dir “abstraccions paisatgístiques”, ja que es tracta d’obres abstractes que recorden vagament paisatges o bé, vist d’una altra manera, de representacions de paisatges o plantes que s’aproximen a l’abstracció.
Una altra sèrie limitada de quadres amb una idea molt definida: paisatges quasi abstractes treballats en acrílic, tinta i, ocasionalment, collage i ceres. Tots de la mateixa mida i sobre idèntics suports de fusta que sovint s’entreveuen sota la pintura.
Sèrie realitzada sobre fustes de mides reduïdes, amb una combinació de tècniques basada en l’acrílic i seguint un mètode de treball inspirat en l’expressionisme abstracte. La disgregació de les formes no arriba a fer desaparèixer del tot les reminiscències figuratives.
L’extensió a tres dimensions de les recerques anteriors en pintura i dibuix dóna lloc a aquesta sèrie de relleus sobre fusta elaborats amb acrílic, fusta i pedres. Si bé hi predomina la idea de dispersió, els seus elements i formes generen en alguns casos noves associacions amb imatges reals.
Quadres bàsicament abstractes que combinen elements pictòrics sorgits de la simplificació esquemàtica de formes reals: una franja vertical evoca un arbre o una columna, una taca verda pot significar vegetació, etc. A vegades un tema “literari” ha servit de punt de partida, encara que ja no es reconegui a l’obra definitiva…
Aquí també l’esquematització té un paper essencial, però el grau d’abstracció no és tan acusat. En canvi, es juga amb les qualitats de diferents materials per aconseguir textures i efectes tàctils més que no purament coloristes. Un cop més, una idea inicial inspira el procés.
Una diversitat de propòsits i d’estètiques ha donat lloc al llarg del temps a peces que, malgrat presentar una considerable varietat, poden agrupar-se dins l’àmbit comú de la figuració. Aquí hi caben des d’estudis del natural fins a temes simbòlics o mitològics.
La figuració habitual s’orienta aquí decididament cap a l’estudi del natural en un grup d’obres treballades amb rigor a partir de l’observació directa de la realitat visible. L’interès per la percepció òptica del món i la seva representació pictòrica sempre ajuda l’artista a afinar la visió i la mà.
Tacar papers amb tinta xinesa sense cap intenció prèvia, sotmetre’ls a l’acció de l’aigua perquè les taques agafin un aspecte més orgànic i a continuació concretar-hi les formes que aquestes taques deixin endevinar. Una manera de fer servir l’atzar per a estimular la imaginació.
Una mostra de treballs d’il·lustració realitzats per a diverses editorials. Presenten estils diferents, segons la seva finalitat, però tenen característiques en comú amb les sèries de quadres i dibuixos anteriors, ja que l’estètica és, en essència, la mateixa.
Versió personal d’una de les llegendes antigues més populars a Catalunya relacionades amb Montserrat. Quant a l’estil de les il·lustracions, i vista la dificultat d’actualitzar un tema tan plenament medieval, s’ha optat per una figuració naturalista, en creure-la adequada per a l’evocació d’un món tan llunyà i alhora per descriure el personatge i la seva peripècia.
S’ha volgut representar aquesta popularíssima història de manera fidel a com se sol explicar, si bé incorporant-hi algunes escenes i detalls no inclosos al relat habitual. Com a apèndix, una versió “alternativa” de la llegenda obtinguda retallant fotos de revistes i retocant-les amb acrílic.