Galeria d’Art. Sèries

Español

English


MÉS DIBUIXOS

El dibuix és un llenguatge que permet la màxima espontaneïtat.  Més proper i directe que la pintura, estimula la creació contínua i dóna sortida immediata al món interior.  Aquestes peces, en tinta sobre paper i amb tocs ocasionals de blanc o de color, exposen gràficament idees suggerides per les mateixes taques i gargots.



PAISATGES (2003-05)

ESTIU. Oli sobre tela

Una col·lecció de quadres a l’oli en formats molt diversos. Se’n podria dir “abstraccions paisatgístiques”, ja que es tracta d’obres abstractes que recorden vagament paisatges o bé, vist d’una altra manera, de representacions de paisatges o plantes que s’aproximen a l’abstracció.



PAISATGES PETIT FORMAT (2003)

Una altra sèrie limitada de quadres amb una idea molt definida: paisatges quasi abstractes treballats en acrílic, tinta i, ocasionalment, collage i ceres.  Tots de la mateixa mida i sobre idèntics suports de fusta que sovint s’entreveuen sota la pintura.



QUADRATS (2006)

Sèrie realitzada sobre fustes de mides reduïdes, amb una combinació de tècniques basada en l’acrílic i seguint un mètode de treball inspirat en l’expressionisme abstracte.  La disgregació de les formes no arriba a fer desaparèixer del tot les reminiscències figuratives.



RELLEUS (2007-08)

L’extensió a tres dimensions de les recerques anteriors en pintura i dibuix dóna lloc a aquesta sèrie de relleus sobre fusta elaborats amb acrílic, fusta i pedres.  Si bé hi predomina la idea de dispersió, els seus elements i formes generen en alguns casos noves associacions amb imatges reals.



SÍMBOLS I ESQUEMES (1991)

Quadres bàsicament abstractes que combinen elements pictòrics sorgits de la simplificació esquemàtica de formes reals: una franja vertical evoca un arbre o una columna, una taca verda pot significar vegetació, etc.  A vegades un tema “literari” ha servit de punt de partida, encara que ja no es reconegui a l’obra definitiva…



MATÈRICS (1990)

Aquí també l’esquematització té un paper essencial, però el grau d’abstracció no és tan acusat.  En canvi, es juga amb les qualitats de diferents materials per aconseguir textures i efectes tàctils més que no purament coloristes.  Un cop més, una idea inicial inspira el procés.



FIGURACIONS ANTERIORS

Una diversitat de propòsits i d’estètiques ha donat lloc al llarg del temps a peces que, malgrat presentar una considerable varietat, poden agrupar-se dins l’àmbit comú de la figuració.  Aquí hi caben des d’estudis del natural fins a temes simbòlics o mitològics.



DEL NATURAL

La figuració habitual s’orienta aquí decididament cap a l’estudi del natural en un grup d’obres treballades amb rigor a partir de l’observació directa de la realitat visible.  L’interès per la percepció òptica del món i la seva representació pictòrica sempre ajuda l’artista a afinar la visió i la mà.



DIBUIXOS NEGRES (1986-89)

Tacar papers amb tinta xinesa sense cap intenció prèvia, sotmetre’ls a l’acció de l’aigua perquè les taques agafin un aspecte més orgànic i a continuació concretar-hi les formes que aquestes taques deixin endevinar.  Una manera de fer servir l’atzar per a estimular la imaginació.



IL·LUSTRACIÓ

Una mostra de treballs d’il·lustració realitzats per a diverses editorials.  Presenten estils diferents, segons la seva finalitat, però tenen característiques en comú amb les sèries de quadres i dibuixos anteriors, ja que l’estètica és, en essència, la mateixa.



LA CIUTAT SOBRE EL LLAC

Còmic basat en dues llegendes antigues conegudes a diversos països i molt arrelades a Catalunya. Com diu la presentació: “Un lloc on es troben éssers i històries que vénen de molt enrera per parlar-nos de coses eternes, com el fet de llançar-se a un combat desigual. La lluita contra el mal és cosa d’herois, herois que no saben que ho són… i que mai no van voler ser-ne.”



LLEGENDA DE JOAN GARÍ

Versió personal d’una de les llegendes més populars a Catalunya relacionades amb Montserrat. Quant a l’estil de les il·lustracions, s’ha optat per una figuració naturalista, en creure-la adequada per a l’evocació d’un món tan llunyà i alhora per descriure el personatge i la seva peripècia.



ORPHEUS

La pintura sobre fotos utilitzada per a contar una història. Un cop hem donat amb aquesta tècnica un sentit nou a imatges tretes de revistes, podem crear una seqüència i fer-ne un còmic… o potser un anticòmic, ja que cada il·lustració suggereix coses que amplien la idea narrativa i, per tant, pausen la lectura en lloc d’accelerar-la.


 
Més informació

  • end
  • Copyright © 2024. All Rights Reserved